El moviment de les indignades catalanes que va intentar impedir l’arribada dels
parlamentaris a la institució el passat 15 de juny ho va fer en acte de defensa col·lectiva. De què? De l’aprovació dels pressupostos per enguany -amb les retallades socials corresponents- sumada a l’aplicació de la Llei Òmnibus que són, es miri com es miri, un atac a l’estat del benestar.
En aquest context de violència política que pretenia (i va aconseguir) carregar-se part de les mesures socials, va ser en el que es va organitzar una acció de desobediència civil en format d’intent(!) de bloqueig al Parlament de Catalunya. Els actes duts a terme el 15 de juny pel 15M van ser doncs, de resistència activa però en cap cas violenta com des del primer moment s’ha definit aquest moviment pacífic.
Des dels cercles polítics i en concret des de la conselleria de Felip Puig ja feia temps que es feia feina per legitimar -i amb sort- acabar amb el moviment dels indignats. Per això no és gratuït afirmar que va ser aleshores quan es va iniciar un judici polític i públic del moviment 15M per tal de deslegitimar-lo i deixar-lo sense credibilitat en el passat i possible futur. Els posteriors esdeveniments ho van posar de manifest.
Processos irregulars
Ja des de primera hora del matí agents antidisturbis i de la policia van dissoldre mitjançant les porres els ciutadans que s’havien reunit per impedir l’entrada dels parlamentaris. Les forces repressives de l’estat anaven sense una identificació visible tal com obliga la normativa (aprovada al 2008). Un fet del que a dia d’avui encara ningú n’ha depurat responsabilitats, ni des de la conselleria d’Interior ni des de la Generalitat de Catalunya.
Poc dies després hi havia les primeres represàlies a nivell individual. La policia va identificar a 22 persones que presumptament haurien agredit a alguns diputats. Van ser detingudes i dutes a comissaria on se’ls va entregar la citació a l’Audiència Nacional. Un procediment que ha estat titllat per la comissió penal “d’irregular” ja que per entregar una citació en cap cas és necessari detenir a la persona. Un atemptat més a la llibertat personal en un estat definit com a democràtic.
La cirereta del pastís de les al·legalitats arribava a principis del mes d’octubre quan sis activistes del 15M es van personificar voluntàriament a la Ciutat de la Justícia per ser informades del dia que havien de presentar-se davant el jutge. Va ser aleshores i per sorpresa del mateix jutge de guàrdia que 9 furgons d’antivalots i una dotzena de Mossos van assaltar i segrestar la trentena de persones que hi havia a la cafeteria juntament amb els membres del moviment 15M. Afortunadament l’acció va passar de taca d’oli i l’endemà mateix el TSJC va emetre un comunicat reclamant que es depuressin responsabilitats; 24 hores després el Consejo General del Poder Judicial subscrivia el mateix escrit. Dia 3 d’aquest mes hem sabut que el cap dels Mosso responsable d’aquesta actuació ha estat destituït.
No hay comentarios:
Publicar un comentario