La prohibició del burca és una enganyifa

Les associacions d’immigrants afirmen que l’ús del vel integral a Espanya és anecdòtic

D’aquí dos mesos a Espanya hi haurà eleccions generals. El temps juga en contra dels partits polítics que treballen a marxes forçades per aconseguir vots. Són dies que des de la política es potencia el “com” de l’oratòria per sobre del “què” del contingut. I és en aquest context en el que s’ha reprès el “debat” sobre la prohibició de vestir el burca als espais públics. Un context gens innocent i carregat d’interessos partidistes. Però parlem-ne.

Per començar, constatar que el sistema democràtic no imposa que les decisions s’hagin de prendre per consens, però sembla lògic pensar que les parts afectades per un tema han de poder dir-hi la seva. Malauradament encara no ha arribat el dia en el que haguem escoltat cap opinió de cap dona resident a l’Estat espanyol que vesteixi el burca. I podríem malpensar i creure que no se’ls hi ha preguntat; però no és això. La realitat és que les associacions d’immigrants espanyoles no han pogut comptabilitzar les dones amb burca que passegen pels carrers de les ciutats, ja que coincideixen en afirmar que el seu ús a Espanya és anecdòtic.

Tot i això, el tema s’ha venut a l’opinió pública com una demanda social, s’ha plantejat la polèmica i s’ha creat el conflicte en un obrir i tancar d’ulls. Però aquesta no és la primera vegada que es fa pujar a la palestra el burca. Ja al 2010 el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, va justificar la necessitat de regular l’ús del burca als carrers i institucions públiques amb dos fantàstics arguments: En primera instància Caamaño va apel·lar a la vessant humana de les dones, de qui va dir que vestir aquesta túnica era més una vexació de la seva dignitat que un símbol religiós. Una afirmació feta des de la ignorància i la falta de respecte, ja que fins a dia d’avui no em sentit a cap de les suposades víctimes expressar-se en aquest sentit.

En segon lloc el responsable de la cartera de Justícia va sembrar la por amb un gran titular que va regalar als mitjans de comunicació: “Cal prohibir el burca per raons de seguretat”, va dir. Una afirmació de la que se’n pot desprendre que la raó de vetar aquesta vestimenta és la de protegir a la ciutadania. Sobre de què cal emparar-la encara ningú n'ha sabut donar una explicació, però s’ha cultivat en l’imaginari col·lectiu la incertesa, la por i fins i tot el pànic a creuar-nos pel carrer amb una persona amb burca. Però, del que parlem és de defensar-nos d’una peça de roba? Perquè no és pas delicte el passamuntanyes que du el lladre quan entra a robar a un establiment, ni el casc fosc de l’agent antidisturbis quan carrega contra els indignats. La vestimenta en sí no és la infracció, en tot cas, ho son els actes.